Insigne Bolañista,

Hom és amo dels seus silencis i presoner de les seves paraules, diuen. Però de les seves, de paraules. He dit, certament, que l’assassinat és humà, potser fins i tot perdonable per allò que té d’humà. He dit, també, que la censura em resulta imperdonable. No he dit (potser per un venturós atzar), però, que fos inhumana, car res d’humà pot ser inhumà, com bé dieu. Stalin em privà de fruir de l’obra de Bulgákov; de l’obra que Bulgákov hagués pogut escriure després d’"el Mestre i Margarida". L’assassinat de Trotski a mans del senyor Mercader (per posar un exemple minúscul de l’activitat criminal d’Stalin) no em privà, en canvi, de res que no fos el fanatisme d’un altre boig. I si hi ha algú trotskista entre els escassos lectors, tururú.

Agraeixo els vostres immerescuts esforços. És per això que, en contra del meu costum, valgui com a homenatge, responc les vostres enginyoses paraules, car no m’agrada respondre comentaris per una mena de pudor, és a dir, no m’agrada dir la darrera paraula.